Uns dies abans de Setmana Santa, vam acabar els cursos d’anglès, d’espanyol, d’informàtica i d’alfabetització a ldescola de persones adultes de Batara: moltes gràcies a l’Álvaro, el Marcel i el Lluc!
També a l’escola infantil de Kabar, on el Pau ha deixat un gran record entre el professorat i l’alumnat i la seva impremta artística a les parets, merci.
Comencem ara el tercer i últim trimestre del curs escolar a peu coix, doncs hem hagut de suspendre les classes d’anglès, d’espanyol i d’informàtica per manca de voluntariat. Només tenim a la Michele pel francès de persones adultes i a la Dolors per la infantil. Les dues veteranes i repetidores. Bravo per les dues!
Aquest últim trimestre del curs serà una mica més curt de lo normal, ja que a finals d’aquest mes de maig comença el Ramadà pels musulmans, que són la majoria en aquesta zona.
Sobre el projecte dels Talibés, continuem en un rabiós impàs, com podreu llegir al final d’aquesta circular (després de la versió en castellà). Veient que la resolució del projecte s’allargava, hem començat la construcció d’una escola infantil, com la de Kabar, en un barri de pescadors que es diu SANTOSSOU, i que també està a Kafountine.
Utilitzarem només la meitat del terreny per a fer-hi tres aules, lavabos i un magatzem. L’altra meitat estarà destinada als talibés. Així, tant aviat com puguem fer-nos càrrec d’ells, compartiran l’escola amb els nen i nenes del barri. Creiem que així, la seva integració, serà més fàcil.
A tots/es, visca la primavera!!!
Jack
Celebrem Sant Jordi a Kafountine.
Michele donant classes.
Construint la nova escola a Santossou.
Informació projecte Talibés:
Us informem sobre la situació actual del Projecte dels Talibés de Kafountine.
Quan vam començar amb el projecte, juntament amb l’Associació Elhadji Oumar Foutiyou Tall, l’Associació de dones DINAKAFO i el suport de l’Ajuntament de Kafountine l’objectiu era treure els nens del carrer. L’alcalde de Kafountine es va comprometre a establir una ordre de prohibició de la mendicitat al poble. Això ens va donar la determinació d’acceptar el repte que suposava aquest projecte; per la qual cosa vam començar la recerca de fons per poder realitzar-lo.
Al juny de 2016 el president de la República del Senegal, Macky Sall, va signar un decret que prohibia la mendicitat a nivell estatal. Allò ens va semblar molt bona notícia: el nostre projecte ara semblava tenir tot el suport legal necessari.
Però poc temps després, el Govern va fer marxa enrere a causa de les pressions (probablement de Touba); i l’ordre de prohibició de mendicitat va passar a aplicar-tan sols a tres ciutats: Dakar, Kaolack i Diourbel. Atès això, nosaltres ens trobem amb el següent: on abans, l’alcalde tenia potestat per decretar sobre situacions locals com la que ens ocupa, ara amb aquest decret ha de seguir la llei estatal que comporta notificacions i aprovacions segons les jerarquies governamentals.
Vist això, juntament amb actors locals i membres de l’Associació Elhadji, vam començar fa uns mesos una estratègia diferent: convoquem diferents reunions amb els dos marabús locals per intentar arribar a algun acord. La cosa anava lenta i era complicada: parlem de gent que, al marge de la llei i emparant-se en el buit legal que aquesta li proporciona, guanya més en un mes mitjançant l’explotació dels nens que la majoria de la població en tot un any .
Després de moltes reunions, els marabús han deixat clar que no volen cedir als nens per no perdre els seus fructuoses guanys. Han arribat fins i tot al punt d’exercir la violència i coerció contra els nens per evitar que s’acostin al Centre.
En aquests moments estem treballant per dues vies, mirant de fer pressió per una banda en la Subprefectura de Dioulolou (on portem els documents i explicacions de tot el que ha anat passant i esperem una resposta) i d’altra intentant obtenir un permís al Ministeri de la Dona, la Infància i la Família (amb els quals hem concertat una cita per als pròxims dies). No volem renunciar i hem obstinació a que el projecte avanci, sigui per la via que sigui.